A mitjan segle XVIII els llibreters i editors de París estaven inquiets. Temien perdre els seus privilegis. Els vents del segle de la il·lustració bufaven contra els privilegis de tota mena. Per això encarregaren una memòria, esperant una defensa dels seus interessos. El resultat no els va satisfer. Diderot és un escriptor de geni, capaç de transcendir l'anècdota -l'evetual supressió dels privilegs sobre els quals es fonamentava la indústria editorial- per a assajar una reflexió general sobre la naturalesa dels llibres, que no són una mercaderia més, sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor, sobre la llibertat d'expressió, sobre les relacions entre creació literària, poder polític i negoci editorial. És això mateix el que manté viva i fresca, actual, la seua lectura gairebé dos segles i mig després. En aquest opuscle adreçat a les autoritats, Diderot traça la història de la impremta a París i de l'edició francesa, ressegueix el marc jurídic, exposa les dificultats dels llibreters, denuncia l'intrusisme. I reflexiona sobre l'ofici d'escriure, sobre la relació entre escriptors i editors, sobre la inutilitat de la censura, sobre la superioritat en última instància de la raó i els seus productes per damunt de qualsevol altra consideració o restricció, política, religiosa o econòmica.@A mediados del siglo XVIII los libreros y editores de París estaban inquietos. Temían perder sus privilegios. Los vientos renovadores del siglo de la Ilustración soplaban contra los privilegios de todo tipo. Por eso encargaron una memoria, esperando una defensa de sus intereses. Sin embargo, el resultado no les va a satisfacer. Diderot es un escritor de genio, capaz de trascender la anécdota -la eventual supresión de los privilegios sobre los cuales se fundamentaba la industria editorial- para ensayar una reflexión general sobre la naturaleza de los libros, que no son una mercancía más, sobre la propiedad intelectual y los derechos de autor, sobre la libertad de expresión, sobre las relaciones entre creación literaria, poder político y negocio editorial. Es eso mismo lo que mantiene viva y fresca, actual, su lectura, casi dos siglos y medio después. En este opúsculo dirigido a las autoridades, Diderot traza la historia de la imprenta en París y de la edición francesa, siguiendo el marco jurídico, expone las dificultades de los libreros, denuncia el intrusismo. Y reflexiona sobre el oficio de escribir, sobre la relación entre escritores y editores, sobre la inutilidad de la censura, sobre la superioridad en última instancia de la razón y sus productos por encima de cualquier otra consideración o restricción, política, religiosa o económica