Alex Michaelides

Des de bon començament la cita de l'obra d'Eurípides "Alcestis" ja ens dona la pista del nus de la narració, però el desenllaç final és sorprenent, malgrat el mite d'Alcestis està present tota l'estona, el gir de les darreres 20 darreres pàgines és inesperat. Tinc ganes de parlar amb algun terapeuta per saber si realment es dona la transferència entre el malalt i el pacient i si la metodologia és realment eficaç o bé el terapeuta es carrega amb els problemes del pacient i és o no capaç de deslliurar-se'n. De fet aquest terapeuta que descriu la novel·la evidentment no és capaç de ser una persona equilibrada tot i els anys de teràpia que ha seguit., no ha aconseguit resoldre el seu problema primigeni.
En Theo Faver no ha pogut superar el maltractament infringit pel seu pare durant la infantesa. Aquesta gran frustració que sent per no sentir-se estimat fa que davant la infidelitat de la seva esposa, ja d'adult, no no pugui reaccionar com una persona normal i tot acabi amb una gran tragèdia (grega). L'Alícia tampoc ha superat el seu trauma infantil, les paraules del seu pare després de l'accident de la seva mare la condemnen per sempre més. Però ella no ha seguit una teràpia mèdica, la pintura ha esta per ella la seva pròpia teràpia de salvació. Però en repetir-se per part del seu marit Guillem la condemna a mort fa que tot exploti.
Novel·la entretinguda que es llegeix fàcilment.… (meer)