Jordi Nopca

La novel.la té tres parts , la primera per a mi la que menys em va agradar, on en Pere, sense mai dir el seu nom, ens explica la seva vida anodina visquent a casa dels pares, jugant al seu ordinador i sense masses relacions socials. La segona, on en Joan el germà gran d'en Pere ens relata la seva vida i les múltiples relacions socio-afectives, des de la relació amb la seva xicota d'ençà dels 18 anys, la Laura, amb la qual decideix acabar per no caure en la rutina. Després coneix casualment a la Kate, la violinista que toca a la mateixa orquestra que el seu amic Àlex de tota la vida, resident a Londres. Aquesta relació fora de norma l'omple però també el farà patir. La gelosia amb el seu germà petit, en Pere, sobrevola en tota la narració, i el punt culminant és quan en Joan s'asseventa que el seu germà està sortint amb la seva ex-nòvia, llavors dissenya un complicat pla per provocar la ruptura de la parella, demanant-li a la Kate que sedueixi el seu gemà. Aquesta estratègia li portarà molts maldecaps posteriorment.
En la tercera part els personatges es troben davant per davant i van desembolicant la troca que s'ha anat embolicant en les dues anteriors parts.
Si bé té moments de grans sorpreses, no ha aconseguit capturar-me del tot.… (meer)

Pasaron las doscientas y pico páginas de Vente a casa en un suspiro. Y lo más sorprendente, que me acuerde de todos y cada uno de los diez cuentos de Nopca como si los hubiera leído todos hoy. Relatos llenos de actualidad, paro, decadencia, música, literatura, viajes, perros y ancianos trastornados. Alguna tragedia por el medio, mucho Mcguffin que finalmente no lo es, y finales suaves pero contundentes. Bueno alguno merecería más crítica pero me ha gustado tanto el libro que no merece la pena ponerle pegas.
… (meer)

This is a collection of short stories and the first work of Spanish Catalan author Jordi Nopca to be translated into English. Each story is set in one of the neighborhoods in and around Barcelona. While most of the characters have college degrees, most of them are dealing with economic insecurity, whether they've managed to find work in a restaurant or as a journalist. Things are precarious, relationships falter under the weight of unemployment. But the stories aren't depressing, Nopca's characters are a resilient lot. And while, on the whole, the stories themselves were not extraordinary, the setting and the culture were and I really enjoyed getting a glimpse of how ordinary Barcelonians live.… (meer)