Carles Terés Bellès

El títol no enganya: va d'homes llop. Per algú com jo (digueu-me covard) que s'acolloneix quan s'apaga el llum del pàrking i nota esgarrifances a l'esquena fins arribar a l'interruptor de la llum, la primera part de la novel·la és intrigant i angoixant. A partir del moment que es fa la llum, a la novel·la, l'interès es centra en veure com s'anirà desllorigant tot plegat.
Deixant a banda la referència (inversemblant, crec) a Steve Jobs, Licantropia té la gràcia de fer creïble el fantàstic.
Agradables referències garrotxines: Les Encies i "procés a un bruixot"… (meer)