Premi Prudenci Bertrana 1984
J. S. F. construye su edificio novelesco, de líneas simples, mediante una rara conjugación complicada de elementos y efectos que cautivan la atención y la obligan, al mismo tiempo, a una laboriosa maniobra de ejercicios mentales. Tal vez radica en ello su mayor calidad de narrador [...] mueve personajes, situaciones, recuerdos y sueños, con absoluta libertad, entremezclando niveles narrativos, lances cómicos o trágicos, pasiones y renuncías, sin dejar de servirse de un lenguaje ingenioso y ágil, a veces desgarrado [...] la fantasia de J. S. F. alcanza en esta coyuntura, entre las indecisiones, las andanzas u las pesadillas de Joan Créspols, las más inesperadas y peregrinas facetas del arte narrativo. (Miquel Dolç "El arte narrativo de Soler i Ferret" La Vanguardia, 17.10.85)

Una novel.la seductora per una sèrie de raons, una de les quals, evidentment, és la seva desconcertant i sorprenent cloenda. La tècnica de trompe-l'oeil, de dur a vendre al lector que, a poc a poc i sense adonar-se'n, teixirà el seu propi canemàs erroni a mesura que penetri en la història [...] Hom podria pensar que entre Cambra de bany i la narrativa anterior hi ha un tall net i un esvoranc. La qüestió, però, és subtil i paradoxal. Temàticament som dins d'un procés que és el mateix i un fenomen en evolució: la fugida de la quotidianitat i la necessitat de viure un somni perquè el món de la realitat és sòrdid, prosaic i vulgar. [...] Per mi ha estat una lectura estimulant, una novel.la ben apamada, amb paradoxals tocs d'humor, una bona dosi d'erotisme i una desencaixada poètica de la frustració. El vol d'un somni ha aterrat en una realitat que ens ofega. Qui sap si la metàfora de la frustració va més enllà de Joan Crèspols i palesa, també el vol d'una generació a frec de la utopia