- Havia fet el recorregut amb tanta fúria que panteixava.

- Volia esbandir-se l'angoixa.

- Les ganes de viure se li morien a les mans.

- Al cap de molta estona, no sabia precisar quanta.

- Els mots li repicaven dins de l'estómac.

- No podia esperar que el temps ho fes caure tot a trossos.

- La malaltia se li havia anat menjant les carns, els colors, la vida.

- Tot el que regalimaven aquelles parets, tot, feia olor de casa forastera.

- Com s'explica una por tespirada amb el mateix alè?

- Li va eixugar les llàgrimes amb la boca; no ploris.

- Encara no sabien cap paraula que digués tot el que sentien ( )

Molt més breu que l'anterior, Olor de Colònia, però interessant en quant a descripció de sentiments i emocions internes sense mai deixar-les escapar davant els altres.
De com uns personatges poden viure uns al costat dels altres i ser incapaços de transmetre's el seu dolor i les seves angoixes, les seves enveges... ( )

M'ha seduït totalment. L'he llegida com una tragèdia clàssica. Conduïda pels diàlegs, veia l'escena i els personatges reflexionant sobre el seu fat. I quin llenguatge més ric! ( )

Una obra curta on cada paraula, cada expressió, aporta un nou i inesperat contingut. Així es va configurant el relat d'unes vivències espaiades en el temps que l'autora amb gran mestratge sap ¨cuinar¨ i fa ¨foc lent¨ fer entenedores. Amb pocs personatges, tancats d'alguna manera en un espai concret i alhora en ells mateixos, l'autora: Silvia Alcàntara construeix, al meu entendre , una petita (de volum) però gran meravella de contingut. El llenguatge, bàsicament col·loquial no deixa en cap moment d'aportar noves indicacions de la trama i d'aquesta manera atreu en tot moment l'interès del lector.
Cal ser un molt bon escriptor per construir tant amb tantes poques pàgines i tants pocs personatges. Ho aconsegueix però. Un gran llibre !!! ( )

A la mort de la mare dues germanes es retroben després de vint anys de separació amb l'excusa de donar un cop d'ull a la casa materna el dia abans del seu enderroc.

Un drama rural escrit amb un llenguatge molt ric i alhora proper. És un llibre molt curtet en paraules però ple de sensacions i comportaments que són fàcils de reconeixer. Els personatges estan molt ben dibuixats tot i que l'autora no necessita aturar-se gaire estona en la seva descripció.
Recomenable. ( )