Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall del Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se el món.

Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món.Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista.Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.

M'ha donat la sensació que llegia amb una mirada una mica diferent la història de la Barcelona dels tres primers quarts del segle XX, especialment pel que fa a la visió del moviment anarquista. Una gran novel·la de Barcelona ( )

Cabaret Pompeya, Barcelona, 1920. Víctor y Miguel, amigos desde la infancia (trabajadores del puerto) conocen a Fernando Gavanza ( bandeonista en uno de los más animados cabarets del Paralelo). Los tres jóvenes han nacido con el siglo, en 1900 y los tres han posado sus ojos en la cantante más bella del local, Aurorita Escolá, aunque sólo para Fernando ella podría ser algo más que una conquista. Los tres hombres traban amistad, alegres como son y amantes de la vida y de la juerga.

Victor y Miguel proceden de familias obreras, han estudiado en el Centro Libertario, su profesor fue el anarquista Juliol, un hombre de opiniones radicales que se prepara para la lucha que sabe que un día llegará. Fernando nació en Barcelona pero ha vivido casi toda su vida en Argentina, habla varios idiomas y no puede decirse que su familia pase necesidad, aunque tampoco son ricos.

La historia de la amistad de estos hombres deberá resistir muchos sucesos, sociales y personales; disturbios, una cruenta guerra civil, la cruel postguerra. Su relación es el hilo conductor de una historia ambientada en España pero también en lugares como el Atenas ocupado por los nazis o el Berlín inmediatamente anterior a la entrada de los aliados en él. Por sus 632 páginas pasarán tanguistas, prostitutas, pistoleros, anarquistas, falangistas, comunistas, nazis, policías, maquis, agentes dobles, gente corriente, cantantes, prisioneros de guerra, exiliados políticos, militares, ladrones de bancos…

La novel.la negra de BCN.
La història de tres amics des dels anys 20 fins a la mort del dictador. Es un cant a favor de les victimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramaticament les vides de les persones. M'ha impressionat sobretot el relat dels bombardeijos de BCN. ( )