Margarit, tot i ser un cabrit, té por a les altures. Quan ha de moure's pel lloc on viu li roda el cap, es mareja... Podrà arribar a ser mai un cabrit com els altres? Un dia, després d'una baixada accidentada, Margarit es troba de panxa enlaire al mig del prat, entre les ovelles. El moltó més vell li diu que fa pudorassa i que els xais i les ovelles no s'han de barrejar i el despatxa. Margarit veu complicat tornar a casa perquè està molt amunt. Mentre va tornant, sent els crits de socors d'un xai que s'ha perdut a la muntanya entre la boira i, en aquell moment, Margarit treu la cabra valenta que porta a dins i ajuda el xai, en Borralló. Margarit, tot estranyat de trobar un xai tan amunt, li pregunta què fa allà dalt i el xai li confessa que vol ser escalador. Margarit li recomana que faci el que fa ell i el conduiex entre les cabres, que es queden totes estranyades. Quan es fa tard, Borralló estava tan cansat, que Margarit se'l va carregar al coll i el va tornar a les ovelles, que van rebre el cabrit com un heroi. A partir d'aquell dia, els dos amics es trobaven a mig camí del prat i la muntanya i, de vegades, es quedaven a dormir sota els estels. ( )