El lutier de Venècia viu d'esquena a la vida superficial dels seus habitants. El seu món es limita al seu taller, abocat a un canal i al petit jardí, de la mida d'una catifa estesa, on creix esponerós un vell arbre que al lutier li agrada contemplar quan acaba el seu treball, a l'hora en què les orenetes, les tórtores i els teuladins es posen a les seves rames. El so de les seves rames i fulles movent-se la ritme de la brisa que ve de l'albufera i el so dels ocells li omplen el cor de joia. Un hivern l'arbre es mort i el lutier només se n'adona la primavera següent quan de les seves rame sno broten noves fulles i els ocells ja no venen a posar-se-hi. El fa tallar amb tota la tristor i el guarda en un racó molt apartat del taller. Al cap dels anys, quan el lutier ja té molta fama com a artesà, retroba la fusta del seu estimat arbre i decideix construir un instrument perfecte, amb el millor so del món. Durant to un any treballa el lutier amb l'instrument i l'acaba just la vespra del carnaval. Els orquesteres i els veneciasn disfressats omplen places, carrers i canals. Un grup de joves, seguint un jove artista molt conegut entren al taller dle músic, indicant al músic que aquell és el millor lutier del mó. El jove músic s'enamora del violoncel i el lutier li adverteix que si no es desprén de totes les ambicions terrenals i toca amb el cor no li treurà una bona nota al seu instrument. Poc a poc, els acompanyants van marxant, el lutier puja a dormir i durant la nit, el músic posa tot el seu esforç en treure-li una bona melodia al violoncel. A la matinada, quan comença a sortir el sol, al lutier el desperta una música captivadora. Quan va a trobar al músic, se'l troba sol tocant amb naturalitat l'instrument. A l'extrem del mànec, hi ha crescut algunes branques on regitzells d'orenetes, tòrtores i teuladins es venien a posar.
A destacar: la sensibilitat de la història, el caràcter oníric de les seves il·lustracions pràcticament bicolors, barroques i molt adequades per a arrodonir la història i per a plasmar l'ambient decadent de Venècia.
L'obra, original del 1991, es va reeditar en francès el 2006. ( )

SPOILER: What starts out as a typical original fairy tale---an old, world-renowned craftsman who makes musical instruments makes his masterpiece (a cello) from a beloved tree that provides better music than anything man-made and, at the Grand Carnival, asks if anyone can play his new cello, at the same time warning that if the player is not "in tune with the voice of the wood" will only make noise. ( )