Suposo que definir aquesta obra com "un dels debuts literaris més prometedors dels últims anys" és una bona estratègia comercial, però per a mi és una afirmació bastant discutible. Tenint en compte la joventut de l'autor (26 anys), el llibre té bastant de mèrit, però en general per a mi no passa de ser merament correcte.

La història que s'explica en els contes en general és prou imaginativa, tot i que en alguns casos és més que tòpica. Sona tòpica, per exemple, la història de la família "quilla" del primer conte. I ho és d'una manera escandalosa el final del relat que protagonitza un càrrec d'un partit polític, que ratlla la presa de pèl. I és una llàstima perquè anava per bon camí.

Però el que crec que falla més en aquesta història és la forma. En gairebé tots els contes hi trobem un estil dialogat indirecte, estructurat d'una manera que sembla voler ser innovadora però que acaba sent caòtica i pesada de no dir!
Suposo que l'autor tenia l'intenció de trencar motlles, d'oferir un estil de conte més fresc i innovador. Però si és així, no se n'ha sortit. És més, ha estat un fracàs absolut.

Almenys per mi, no hi ha res pitjor en un llibre que perdre't en el que t'estan explicant, no saber què estàs llegint, no saber de qui es parla, haver de tornar enrere per entendre el que estàs llegint. I a mi això m'ha passat aquí amb els primers contes. I els he arribat a avorrir.

El pitjor conte: el primer. El millor: l'últim. Com a mínim la progressió de lectura ha estat en positiu! ( )