El cielo de Nueva York es un cielo racionalista, prosaico, alejado por igual de la sensualidad del Asia Menor y de las brumas fantasmagóricas del Norte. Bajo este cielo, que invita a callejear a pesar de los rigores del clima, un indio a quienes todos llaman Jimmy, pero cuyo verdadero nombre es Washakie, explica al autor que hasta hace poco, en una Nueva York que ya no existe, las luces no se apagaban nunca. Así se inicia un recorrido personal, casi íntimo, por las calles de una ciudad que irá revelando algunos de sus secretos.

Narracions sobre Nova York, algunes de més històriques, algunes de més personals, però sempre amb força distància.
El narrador se situa amb certa distància, fins i tot d'ell mateix. El llenguatge és impecable, ric i amb unes frases molt ben construïdes. El pas del temps segurament ha fet que la ciutat ja sigui una altra; però les vivències sempre romanen. ( )