"La rateta encara escombra l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura de dona" de Patrícia Gabancho (Edicions 62, Col·lecció "Llibres a l'abast" (núm. 176). Barcelona, setembre 1982) analitza des d'un punt de vista feminista l'obra de vuit autores catalanes: Joana Escobedo, Maria-Mercè Marçal (de qui s'estudia el poemari "Bruixa de dol"), Maria Antònia Oliver, Marta Pessarrodona, Carme Riera, Montserrat Roig, Helena Valentí i Antònia Vicens. Com diu Mercè Ibarz en una ressenya del llibre a l'Avui: ""Per al seu treball, Gabancho ha utilitzat la metodologia de la investigadora anglesa Elaine Showalter ("A Literature of their Own", 1977), la qual distingeix entre literatura femenina, literatura feminista i literatura de dona. En el cas de les autores estudiades a La rateta encara escombra l'escaleta, la majoria són incloses en les dues primeres categories (més a la segona que a la primera) i només les poetes M. M. Marçal i M. Pessarrodona treballen en el sentit d'una literatura de dona, és a dir, de recerca d'un llenguatge propi, allunyada ja del que Gabancho anomena «literatura d'inventari» de tots els greuges de la dona". ( )