He acabat de llegir el llibre que vaig rebre a l'últim concurs La casa de gel de Joan Pons. Estructurat en capítols molt curts,descriu la història del noi més lleig del món, amb el rerafons de la guerra civil i les aventures i desventures del personatge que persisteix fins que aconsegueix la dona de la seva vida. Aquest llibre m'ha fet reflexionar que no hi ha excuses per obtenir allò que es vol.Ed. bromera. portàtil

Després de Bilbao-New York-Bilbao, 84 charing Cross Road i de La casa de gel cada vegada estic més convençut que les històries més properes són les que més m'agraden.
La casa de gel és la història d'amor de l'home més lleig del món, un al·lot -Simó Vallès- amb nombrosos defectes físics que s'enamora d'una peixetera menorquina atractiva. Joan Pons aprofita aquest fil conductor per parlar-nos de la Guerra civil espanyola, de la Guerra mundial, de la Menorca del segle passat, de literatura, etc.
En l'obra hi ha dos fils conductors, descobrir el passat obscur del seu pare i aconseguir la ma de la seva estimada Eulària.
Un llibre entretingut, que dóna gust de llegir i gens recarregat. Com diu un dels lectors del quellegeixes.cat: "Cada capítol és una delícia" i no hi puc estar més d'acord.
Recomanable!! ( )