Empar Moliner

La Remei és dibuixant viu a La Floresta, la seva parella és violinista i tenen una filla a punt d'entrar a l'adolescència, l'Angèlica. Ella és déu anys més gran que la seva parella, un dia la Cristina, una jove companya violinista de l'orquestra ve a casa seva a assajar, coincideix amb l'inici de la menopausa de la Remei i de cop es planteja que la seva vida està canviant i que no podrà fer res per aturar la davallada i que el seu marit s'enamorara iremeiablement d'aquella noia jove.
L'Empar Moliner descriu magnificament una època de la vida de la dona en la que s'abandonen una sèrie de prioritats per passar a analitzar-se detingudament i fer balanç del que ha estat fins aquell moment el dia a dia , les il·lusions i les esperances. Acceptar aquests canvis no sempre és fàcil i aquesta novel·la pot ajudar a relativitzar les coses.… (meer)

Si hay una virtud que sobresale, de entre las muchas que tiene Empar Moliner, es esa mirada irónica, distante pero tierna, de la espuma de los días. Las cuarenta crónicas de este libro reúnen la consulta a un adivino para averiguar la supervivencia de la lengua catalana, la visita a un convento donde se alquilan empleadas latinoamericanas, un almuerzo en un comedor social o la contratación de un refugio atómico. El ojo escrutador de Moliner transita por estas páginas con la alegría vital de quien no se deja vencer por la adversidad ni el absurdo, o de quien cree que el mejor conjuro para la desdicha es el humor.… (meer)