Sergio S. Morán

Reencuentro con Verónica Guerra. Con Parabellum. Y vaya reencuentro.

Morán, del cual soy fan de hace muchos años, se supera con una segunda parte mejor que su primera novela (si es que eso era posible). Aún recuerdo cuando leí un cómic de un par de paginas dentro de un fanzine sobre este personaje y me enamoró, ha llegado lejos nuestra detective.

En esta secuela, aunque se puede leer independiente de la primera, encontramos a Verónica de “vacaciones” forzadas en Madrid, intentando desconectar del mundo paranormal. Este, pero, no tiene tan claro que ella haya dejado de trabajar y seguirán apareciéndole casos a la pobre Verónica mientras intenta recuperarse fisicamente de su último enviste contra lo místico y sobrenatural.

El arte que tiene para enganchar es indescriptible, quizá el primer capitulo empieza algo flojo o me pillo traspuesto. Pero el resto del libro lo he devorado, leyendo el grueso de el en 1 día y medio. La capacidad que tiene Morán para hilar las diferentes tramas en un final con esa tensión y esas sorpresas sigue dejándome de piedra, incluso las cosas que ves venir de lejos.

Defenitivamente Parabellum ha venido a quedarse, y espero que pronto tengamos el ya confirmado tercer libro, yo estoy preparando mi cartera para tirarsela al autor.… (meer)

Aquest és un llibre necessari. Està bé que tinguem en espanyol aquest híbrid de fantasia urbana i desenfadada que funciona tan bé per tot el món amb exponents com Neil Gaiman (amb Neverwhere o American Gods) o Jasper Fforde amb la seva Thursday Next, el personatge més semblant a la protagonista del llibre que ens ocupa.

Verònica Guerra, àlies Parabellum, és una detectiu privada que s'encarrega de resoldre casos relacionats amb un submón barceloní poblat de figures mitològiques de tots els panteons. El llibre comença quan troben un déu assassinat en un lavabo d'homes i com això s'enreda fins a rebel·lar una guerra a punt d'esclatar.

Per dir-ho curt i ras, és un llibre bastant dolent: la idea és bona però mal resolta. L'estructura no és cap novetat en la novel·la negra: un cas principal i altres de secundaris que es van desenvolupant i conflueixen en algun punt de la novel·la. Llenguatge àcid i sarcàstic. Àmplia galeria de personatges: monstres, guerrers, déus, etc. Podria estar molt bé, però no ho està. On falla? Comencem per la protagonista que és un personatge que lluita amb ella mateixa per mantenir les seves dues vides com a la pobra Verònica Guerra i la duríssima Parabellum. Ni una ni l'altra ens importen res de res: la primera és una pàmfila que té una relació de merda i ni se n'adona i la Parabellum és una llegenda de l'inframón però que en realitat no fa gran cosa més en tot el llibre que rebre hòsties i anar d'una banda a l'altra desorientada mentre la resta de personatges li resolen els problemes. L'argument és caòtic i desordenat, amb massa moments que semblen més pensats per a aportar focs d'artifici que per a fer avançar el llibre (calia que el vampir estigués a Burgos?), i l'autor es passa de voltes intentant mantenir el frenesí.

Possiblement no ha ajudat a complir les expectatives de la lectura tota la propaganda que se li ha fet des de blogs del gènere, i que segur que han ajudat a les ventes (en el moment de comprar-lo era el segon més venut a la Gigamesh de Barcelona) però no han aportat una valoració correcta. Estem molt lluny de Thursday Next...… (meer)