Josep ClaraBesprekingen

QBB-5

ER-5

IR-7

IR-7

IR-7

IR-7

IR-8

EB-2

ELS FILLS DE LA LLUM :
ELS FRANCMAÇONS DE LES COMARQUES GIRONINES : 1811-1987

PRÓLEG

Parlar de la Maçoneria a Catalunya suposa ocupar-se,
entre d'altres, del Gran Orient Lusità Unit, de la Gran
Lògia Espanyola, del Gran Orient d'Espanya, de la Gran
Lògia Catalano-Balear, del Gran Orient Espanyol..., és a
dir, suposa parlar de Maçoneries, en plural. A més a més
però, abordar el tema de la Maçoneria catalana equival a
refer una parcel.la de la història contemporània de
Catalunya, donats la forta tradició i el desenvolupament
que, especialment en aquests dos darrers segles, va tenir i
continua tenint aquí la Maçoneria.

Això explica el doble valor que ofereix l'obra que tens a
les teves mans, i que a tall de saborosa introducció al tema
presenta un exemple molt concret, però al mateix temps
molt significatiu, ço és, la història de la maçoneria a les
comarques de Girona, i en especial a l'Empordà, les quals
constitueixen una de les dues zones de Catalunya - al cos
tat de Barcelona, amb les seves més de 120 lògies documen-
tades- on més impacte i desenvolupament tingué la
Maçoneria, tant en el segle XIX com en el primer terç del
XX. Tot això, sense oblidar la lenta renaixença de la
maçoneria postfranquista.
.
Potser sigui un fet merament anecdotic que el fundador
de la primera lògia a Espanya, el duc de Wharton, morís i fos
enterrat a Poblet. Però el que ja no és casual és que amb la
invasió francesa de les tropes napoleòniques s'implantaren
a Catalunya una sèrie de lògies, especialment a Girona i
Figueres, constituint-com a Barcelona un important
nucli maçònic al servei de l'Emperador "Protector de
l'Orde Maçònic", i de "Josep Napoleó, primer rei de les...

JOSEP CLARA
nasqué a Girona el 1949 de família procedent del Baix Empordà.
Cursà estudis a la Normal de Girona i a la Univer
Autònoma de Barcelona. El 1982 es doctorà en Història amb
una tesi sobre el federalisme a les comarques gironines
(1868-1874). És membre fundador del Cercle d'Estudis His
orics i Socials de Girona i de la Societal Catalana d'Història
Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya. Espe-
cialitzat en història contemporània, ha fet també però aporta
cions al coneixement de la demografia i l'art dels
sègles XVI a XVII.

Col.labora assíduament a Punt Diari i ha publicat articles
en la majoria de les revistes comarcals gironines, així com a
L'Avenç i a Serra d'Or. És redactor de Revista de Girona i autor
de llibres com El personal polític de l'Ajuntament de Girona
(1917-1987), Introducció a la Història de Girona, El Federalisme
a les comarques gironines ( 1868-1874), Trens i carrilets i El Bisbe
de Girona davant la guerra d'Espanya (1936-1939).

En aquest llibre, que no aspira a fer propaganda de la
institució maçònica ni tampoc a combatre-la, s'aporten
dades concretes i irrefutables del que ha etai és la
maçoneria a les terres gironines. L'objectiu de l'autor és
de delimitar el grup de persones que han tingut relacions
amb la institució, precisar-ne el nom i descobrir la teoria i
pràctica del grup a través dels documents maçònics, de la
reacció conservadora i d'aquelles altres fonts que ens
permeten de seguir l'actuació pública d'unes determinades
persones. Tal i com assenyala Josep Clara, no interessen
aquíels ritus sinó els fets socials. Amb altres paraules: allò
que l'autor ens ajuda a desxifrar en aquest llibre és qui són
els maçons, què fan, què pensen, com són vistos pels que no
en són, o els qui els persegueixen i els combaten
El resultat és un llibre amè on de manera clara i metòdica
s'exposa per primera vegada entre nosaltres l'accidentada
història de l'orde maçònic a les terres gironines
ençà a la seva implantació arran de les guerres
napoleòniques fins als nostres dies.