Magnifica publicació il·lustrada a tot color. Dividit en dos parts. La primera l'home davant l'animal i la segona, de l'animal imaginari a l'animal real. ( )

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES :
ZOOLOGÍA FANTÁSTICA CATALANA

INTRODUCCIÓ

Així que van saltar del bressol els nostres
avis es van trobar envoltats de bèsties per
totes bandes. I això tant si fem cas a la
mitologia bíblica com si atorguem el nostre
credit a la mitologia darwiniana. Primer foren els
animals, i després l'home. Si seguim la primera
d'aquestes autoritats veiem que els pei
xos i les aus apareixen de manera simultània
el cinquè dia, quan ja estaven a punt el mar i
les carenes, els arbres fruiters, el sol i les
estrelles.

El sisè dia arriben sota la capa del sol
els mamífers i els reptils, sembla ésser que en
aquest ordre, i per a culminar tanta plètora
de bestiar més o menys proveit de cervell,
l'home i la dona. El setè dia, com és sabut,
Déu el va aprofitar per a jeure una mica. I
així, mentre s'estava al jaç, va començar la
història.

Per a Darwin la successió no és exactament
aquesta; Darwin té una pupil-la més
fina que l'autor del Genesi i comença pels
virus i els infusoris, per la gent menuda.
Després vindran els llangardaixos de tota mena,
o sigui, els animals capaços de respiració
pulmonar, i més tard els animals de sang calenta,
les aus i els mamífers. Un d'aquests mamífers,
el mico, tindrà la sort o la dissort, segons
com es miri, d'infantar l'homo sapiens. En
definitiva, si Darwin i Jehovà estan d'acord
en una cosa -i no n'estan en gaire més- és a
coincidir que l'home és l'últim invitat a arribar
al festí del planeta.

És alliçonador de saber que aquestes dues
teories han aixecat discrepàncies precisament
pel que fa a l'únic punt en què llurs promul
gadors semblen estar d'acord. Autoritat bíblica
i autoritat darwiniana, encara que des de
fa només cent anys, s'han barallat tan
aferrissadament que semblen estar l'una a les
antípodes de l'altra: constitueixen la coronació
de dues ascensions complexes. En canvi,
biblisme i darwinisme, en proposar una hipòtesi
general de la creació del món, han hagut
de superposar-se a tota una munió d'hipotesis
fragmentàries, de creences, llegendes,
dites i contalles, les quals, sense proposar-se de
bastir una visió amplia de la realitat que ens
envolta, han pogut expressar volicions molt
més profundes del sentiment humà. I molt
més descordades...