A cavall entre la crònica de viatge i la microhistòria local, M. Carme Junyent explica l’experiència d’un any i mig que la va portar a visitar totes les escoles de l’Anoia: reflexiona sobre el sentit de frontera en aquest territori, sobre l’ús de la llengua, com és la gent de cada poble, quines històries familiars hi ha al darrere i tantes coses que formen part del periple i el transcendeixen.

L’autora passa del retrobament inicial –amb paisatges i veïnatges de la seva infantesa i joventut– a la identificació. Però també hi ha descobertes, com el final sorprenent que porta els lectors a pensar si tota descripció de la realitat no és una forma de ficció.