Novel·la extraordinària, diferent de tot el que he llegit fins ara. Per una banda, no hi passa gairebé res, o molt poc: no hi ha assassinats, ni grans tragèdies, ni èxits clamorosos, ni idil·lis tempestuosos... Senzillament, coses que ens van contant les protagonistes, com es veuen les unes a les altres, com es veuen a elles mateixes... I, en canvi, manté l'interès de la primera pàgina a l'última. Amb petits tocs d'humor, a vegades blanc, a vegades corrosiu. Amb referents culturals aquí i allà, que no arriben a enfarfegar mai per massa abundants.

És cert que hi ha novel·les que, pel tema que tracten, m'han interessat més que aquesta. Però he de reconèixer que, dels centenars de novel·les que he llegit, que són molts, aquesta és la novel·la més intel·ligent que he llegit mai. Aquest és l'adjectiu que trob que s'hi adiu més. Una novel·la que no es pot contar, que s'ha de llegir. ( )

La relació d´una filla amb sa mare ( )